NOVA YORK – El mestre de Vipassana Acharya S.N. Goenka s'ha dirigit als delegats de la Cimera del Mil·lenni per la Pau Mundial en la trobada que els ha reunit el dia d’avui en el Saló de l'Assemblea General de les Nacions Unides - la primera reunió de dirigents religiosos i espirituals de la història de les Nacions Unides.

El discurs del Sr. Goenka en la sessió titulada "Transformació de conflictes" s’ha centrat en els temes de l'harmonia religiosa, la tolerància i la coexistència pacífica.

“Enlloc de convertir a la gent d’una religió organitzada a una altra religió organitzada”, ha dit el Sr. Goenka, “hem  d’intentar convertir  la gent de la desgràcia a la felicitat, de l’esclavitud a l’alliberament, i de la crueltat a la compassió”.

El Sr. Goenka ha fet el seu discurs durant la sessió de la tarda de la Cimera a un grup que incloïa uns dos mil delegats i observadors. El Sr. Goenka ha parlat en la sessió posterior al discurs de Ted Turner, fundador de la CNN. El Sr. Turner és un dels patrocinadors financers de la Cimera.

Referint-se al tema de la Cimera -la cerca de la pau mundial-, el Sr. Goenka ha subratllat en el seu discurs que la pau en el món no pot aconseguir-se tret que hi hagi pau dins dels individus. "No hi pot haver pau al món quan la gent té ressentiment i odi en el seu cor. Només amb amor i compassió al cor es pot aconseguir la pau mundial".

Un aspecte important de la Cimera és l’esforç per reduir el conflicte i la tensió sectàries. Referent a això el Sr. Goenka ha dit, “Quan un està ple de ràbia i odi, un es  torna molt infeliç sense importar si un éscristià, hindú o musulmà”.

Suscitant un aplaudiment eixordador, també ha afirmat “El que té amor i compassió amb un cor pur experimenta el regne celestial al seu interior. Aquesta és la llei de la naturalesa, o si es prefereix, la voluntat de Déu”.

De manera oportuna, davant una multitud que incloïa els principals líders religiosos del món, ha apuntat: “Enfoquem- nos en els punts comuns de totes les religions, en el nucli intern de totes les religions, que és la puresa de cor. Tots hauríem de donar importància a aquest aspecte de la religió i evitar el conflicte sobre la cara externa de les religions, que són els rituals, dogmes i festivitats”.

Per acabar el Sr. Goenka ha citat les paraules de l’Emperador Ashoka, el qual, en un dels seus Edictes de la Roca  va dir: “ No s’ha d’honrar únicament la pròpia religió i condemnar les altres religions. En comptes d’això, un ha d’honrar les altres religions per diverses raons. En fer-ho, ajuda al creixement de la seva pròpia religió i també fa un servei a les religions dels altres. En actuar d’una altra manera, un cava la tomba de la seva pròpia religió i, al mateix temps, danya altres religions. Algú que honra la seva pròpia religió i condemna altres religions pot  fer-ho per devoció a la seva religió, pensant: “ Glorificaré la meva religió”; però les seves accions danyen més greument  la seva pròpia religió. La concòrdia és bona. Que tots escoltin  i estiguin disposats a escoltar les doctrines que professen els altres!”.

Kofi Annan, el Secretari General de l’ONU s’ha referit a la Cimera com una “trobada entre els líders religiosos i espirituals més preeminents del món en una crida general per la pau, que esperem que enforteixi les perspectives de pau en aquesta entrada a un nou mil·lenni”.

Entre els líders espirituals que han estat convidats a la primera conferència d’aquesta classe a l’ONU s’inclouen Pramukh Swami del Narayana Movement, Swami Dayananda Saraswati,  Swami Agniwesh,  Mata Amritandamayi i  Dada Wasvani, i  acadèmics eminents com el Dr. Karan Singh i L.M. Singhvi.

En relació a la diversitat religiosa i cultural dels participants, Annan ha comentat : “Les Nacions Unides són un tapis variat, no sols de vestits i saris, també de colls clericals, hàbits de monges i túniques de lames; de mitres, casquets i kipás”.

Tot i que Annan ha estat repetidament qüestionat per l’absència dels líders tibetans, ha intentat redirigir les preguntes cap als objectius de la Cimera que, segons ell, són “retornar-li a la religió el seu legítim rol pacificador i conciliador – el problema del conflicte no és mai la Bíblia, la Torà o l’Alcorà. De fet, el problema no és mai la fe -són els fidels i la manera en què ens comportem els uns amb els altres. Heu d’ensenyar de nou als vostres fidels els camins de la pau i els camins de la tolerància”.

L’esperança del líder de l’ONU és que, atès que el 83% de la població mundial  s’adhereix a un sistema formal de creences religioses o espirituals, aquests líders religiosos poden influir sobre els seus seguidors en el camí cap a la pau.

L’ONU espera que la conferència porti a  la comunitat mundial -en paraules del document-, “a reconèixer el seu potencial espiritual i reconèixer que és a les nostres mans la possibilitat d’eradicar la pitjor forma de brutalitat humana -la guerra- així com una de les causes fonamentals de la guerra -la pobresa. Ha arribat el moment en què els líders espirituals del món treballin estretament amb les Nacions Unides en el seu  esforç per  atendre les necessitats urgents de la humanitat”.

La Cimera conclourà el dijous 31 d’agost, quan els participants signin una Declaració per la Pau Mundial i formin un Consell Assessor Internacional de Líders Religiosos i Espirituals, que treballarà de manera conjunta amb les Nacions Unides i amb el Secretari General de l’ONU per promoure i mantenir la pau.

“L’objectiu d’aquest Consell Assessor Internacional de Líders Religiosos i Espirituals és intensificar i reforçar el treball de les Nacions Unides”, ha dit Bawa Jain, secretari general de la Cimera per la Pau Mundial. “Tenim la gran esperança que, en temps de conflicte, els líders religiosos i espirituals més importants del món podran adreçar-se a aquests punts conflictius per buscar solucions no-violentes als conflictes”.

Quan hi ha foscor es necessita llum. Avui en dia, amb l’agonia causada pels conflictes violents, la guerra i els vessaments de sang, el món necessita pau i harmonia més que mai. Aquest és un enorme desafiament per als líders religiosos i espirituals. Acceptem aquest desafiament.

Cada religió té una forma externa o closca i una essència interna o nuclear. La capa exterior consisteix en ritus, rituals, cerimònies, creences, mites i doctrines; varien d'una religió a una altra. Però hi ha un nucli interior comú a totes les religions: les ensenyances universals de moralitat i caritat, d'una ment disciplinada i pura plena d'amor, compassió, bona voluntat i tolerància. És aquest comú denominador el que els líders religiosos han d’emfatitzar, i els fidels religiosos han de practicar. Si donem la importància deguda a l'essència de totes les religions i mostrem una major tolerància pels aspectes superficials, podem minimitzar el conflicte

Tota persona ha de ser lliure de professar i seguir la seva fe. No obstant això, en fer-ho, ha d'anar amb compte de no abandonar la pràctica de l'essència de la seva religió, de no destorbar els altres amb les seves pràctiques religioses i de no condemnar o menysprear altres creences.

Atesa la diversitat de creences, com superar les diferències i aconseguir un pla concret per a la pau? Al Buda -l'Il·luminat- sovint se li acostaven persones de diferents creences. Ell els deia: "Deixem de costat les nostres diferències. Parem esment en allò que podem convenir, i posem-ho en pràctica. Per què discutir?" Aquest savi consell conserva encara tot el seu valor avui dia.

Vinc d'una terra antiga que ha donat lloc a moltes escoles de filosofia i espiritualitat al llarg dels segles. Malgrat els episodis aïllats de violència, el meu país ha estat un model de coexistència pacífica. Fa uns 2300 anys va ser governat per Ashoka el Gran, l'imperi del qual es va estendre des de l'actual Afganistan fins a Bangladesh. Al llarg del seu regne, aquest governant compassiu va fer que s'inscrivissin edictes en pedra, proclamant que totes les confessions havien de ser respectades; i com a resultat, els seguidors de totes les tradicions espirituals van sentir-se segurs sota el seu domini. Va demanar a la gent que visqués una vida moral, que respectés els pares i la gent gran, i que s'abstingués de matar. Les paraules amb les quals va exhortar els seus súbdits continuen sent rellevants avui dia:

Un no ha d'honrar només la pròpia religió i condemnar les altres. Ans al contrari, un ha d'honrar altres religions per vàries raons. En fer-ho, ajudarà la seva pròpia religió a créixer i també prestarà un servei a les religions dels altres. En fer altrament, cavarà la tomba de la seva pròpia religió i també danyarà altres religions. Aquell que honra la seva religió i condemna altres religions ho fa potser per devoció a la seva religió, pensant, "glorificaré la meva religió"; però les seves accions danyen més greument la seva pròpia religió. La concòrdia és bona.  Escoltem tots -i estiguem disposats a escoltar- les doctrines professades pels altres. (Edicte de la Roca12)